Intercanvi recíproc entre xarxes de moneda social

Introducció

Dos dels puntals que defineixen els sistemes econòmics alternatius que estem creant basant-nos en la moneda social són l’autonomia de les assemblees locals i la cooperació entre elles. En aquest document proposem un model senzill de relació econòmica entre xarxes de moneda social que possibilita els intercanvis entre monedes diferents garantint la reciprocitat i per tant la independència de cada xarxa.

El capitalisme afronta el problema de l’intercanvi entre monedes mitjançant l’apreciació o devaluació relativa entre monedes a través dels mercats especulatius de divises. Aquest sistema no és adient ja que atribueix a les entitats financeres una qüestió que és de dret i responsabilitat comunitària. A més aquest model crea relacions de dependència econòmica entre països que afecten directament la seva sobirania política. Hi ha mecanismes per a la apreciació o devaluació que no requereixen de mercats especulatius, però que són difícilment aplicables en les nostres incipients economies pel poc volum que representen i que tenen l’inconvenient de modificar contínuament el preu relatiu entre les monedes.

El model que es proposa és molt més senzill i adequat al nostre cas, tot i que és perfectament robust, sostenible i escalable.

Model d’intercanvi

Les xarxes de moneda social dins de l’espai de coordinació acorden controlar els fluxos de moneda amb la resta de xarxes coordinades de la següent manera:

  1. S’estableix un valor de referència compartit, a partir del qual l’assemblea de cada xarxa ha de valorar la seva moneda. Aquest valor l’anomenarem unitat monetària, o u.m.
  2. S’estableix un límit de crèdit i dèbit absoluts en la balança comercial de cada xarxa. La balança comercial d’una xarxa és la diferència entre les exportacions (vendes a altres xarxes) i les importacions (compres a altres xarxes). Aquest límit és diferent per a cada xarxa i es calcula com el 10% del valor total intercanviat en la xarxa en el darrer any, comptat en u.m. No es consideraran les transaccions que no representin un intercanvi real de bens o serveis. Per exemple, si la suma del valor de totes les transaccions reals d’una xarxa en el darrer any és de 20.000u.m, la balança comercial d’aquesta xarxa haurà d’estar entre -2.000u.m. i 2.000u.m. Una xarxa pot decidir establir-se un límit inferior a aquest càlcul si ho desitja.
  3. Els grups de persones coordinadores de cada xarxa s’esforçaran a mantenir la balança comercial de la seva xarxa propera a zero i en qualsevol cas dins del límit. Si s’escau, es faran intercanvis coordinats entre xarxes per a corregir desequilibris en les balances comercials tot i estar dins dels límits. La organització d’esdeveniments com ara trobades de xarxes de monedes locals poden ser adients per a recuperar-se d’un estat d’endeutament.
  4. Si la balança comercial d’una de les xarxes del conjunt es mou fora dels límits establerts, la resta de xarxes hauran de deixar temporalment d’oferir productes i serveis en moneda social (en el cas que es superi el límit negatiu) o deixar temporalment d’adquirir productes i serveis (en el cas que es superi el límit positiu) a aquesta xarxa, fins que  la balança d’aquesta xarxa torni a ser dins els límits establerts.
  5. Amb una periodicitat anual, totes les xarxes involucrades compartiran la informació necessària per a recalcular els límits i avaluar la marxa dels intercanvis entre xarxes. També serà el moment per avaluar i si cal modificar aquest acord.

Xarxes fora de l’espai de coordinació

Es recomana permetre l’intercanvi amb xarxes fora de l’espai de coordinació dins d’un límit genèric de 200u.m. en la balança comercial. En cas de sobrepassar aquest límit proposem convidar a aquesta xarxa a integrar-se a l’espai de coordinació acceptant el protocol establert.

Conclusions

Amb aquest acord s’aconsegueix garantir la reciprocitat en els intercanvis entre xarxes de moneda local amb diferents monedes. La naturalesa del model fa que les xarxes siguin autònomes en totes les decisions respecte la creació i gestió de la seva moneda, i només actua en el cas que la dinàmica d’una de les xarxes pugui desestabilitzar a la resta. Es busca així dotar les monedes locals d’una manera per aconseguir l’escalabilitat geogràfica del model sense comprometre la sobirania de les assemblees locals.

Per a garantir l’intercanvi fluït entre xarxes es requereix la implicació activa dels grups coordinadors en el manteniment de la reciprocitat en l’intercanvi. L’ànim d’aquest acord és incentivar l’acció coordinada entre xarxes de moneda local i en cap cas haver d’arribar al cas extrem de restringir la possibilitat d’ús de la moneda local com a mitjà d’intercanvi entre xarxes.

Remarquem que xarxes que formen part d’aquest acord no renuncien a comerciar amb altres xarxes que no en formin part, ja sigui a partir d’acords bilaterals o de la forma que creguin convenient.

Xarxes que en formen part

Es pot trobar el llistat de xarxes que formen part d’aquest acord així com les seves dades de contacte i econòmiques següent el següent enllaç.